Publicacions

Estat actual del tema

Des de la irrupció de la World Wide Web els mitjans de comunicació tradicionals -premsa, ràdio i televisió- s’han vist amb la necessitat d’ocupar part de l’espai Internet. Més de vint anys després que les primeres capçaleres impreses de l’estat espanyol fessin la seva irrupció a la xarxa -El Periódico de Catalunya i El Mundo-, la premsa digital continua buscant models de negoci que garanteixin la seva viabilitat econòmica. Qüestió fonamental a la qual cal sumar una crisi sectorial i econòmica de caràcter global. Sense oblidar que, en aquest context de revolució d’Internet i d’incertesa, apareixen paradoxes com el fet que la proliferació de suports informatius que ha generat Internet no és garantia de pluralitat informativa.

Amb els anys, la premsa s’ha anat introduint en el món digital fins al punt que avui dia premsa impresa i premsa digital d’una mateixa capçalera conviuen. I aquesta també ha de conviure amb premsa nadiua digital i altres mitjans i canals que ocupen l’espai Internet. Entre altres dades que il·lustren el context actual, hi ha el percentatge de penetració dels diaris enfront Internet. Segons dades de l’EGM, els diaris han passat de tenir un 41,3% de penetració l’any 2007 (3a onada) a un 20,4% de penetració l’any 2019 (3a onada). Per contra, durant el mateix període, Internet ha passat del 26,2% (2007) al 81,1% (2019) (AIMC, 2019).


Taula 1. Evolució de la penetració de premsa versus internet (2007-2019)

Penetració20072019
Premsa41,3%20,4%
Internet26,2%81,1%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’EGM, 3a onada 2007 i 3a onada 2019. (AIMC 2019)

Gairebé deu anys després d’iniciar aquesta investigació, premsa digital i premsa impresa d’una mateixa capçalera continuen convivint. Però com és i ha evolucionat aquesta convivència, si és que ho ha fet? I, més concretament, com és aquesta convivència en la presentació de la narració en un moment de convergència mediàtica, en el qual la premsa impresa continua en estat d’alerta i la premsa digital continua perfilant la seva personalitat?

La convivència de la premsa impresa i la premsa digital ha comportat canvis i propostes teòriques que busquen definir la personalitat de la premsa digital. Però, més enllà de com es va dibuixant el periodisme digital, al llarg d’aquest procés, la premsa digital ha manllevat maneres de fer pròpies de la premsa impresa i s’ha produït una connexió entre plataformes. A més, gràcies les particularitats d’Internet, la premsa digital ha incorporat elements multimèdia propis d’altres mitjans tradicionals com és el cas del vídeo.

Aquesta investigació, que dona continuïtat a la investigació iniciada a finals de 2010, té la finalitat de capturar i analitzar com és la convivència de la premsa impresa i la premsa digital d’una mateixa capçalera. La proposta parteix de la idea que un text és un relat periodístic que flueix en forma de notícia pel suport digital i pel suport imprès -i a la inversa- d’una mateixa capçalera. Però, alhora, també contempla la possibilitat que les seqüències que configuren aquest text narratiu es puguin analitzar com textos narratius individualitzats vinculats entre ells.

Capturar i analitzar com evoluciona aquesta convivència permet observar la relació que s’estableix entre els dos suports, però també permet deixar constància d’aquesta evolució aportant informació d’interès. La transició dels mitjans de comunicació al món virtual està transformant les pràctiques periodístiques, així com les formes narratives que contribueixen a configurar la cultura i l’opinió pública.

“La consolidació d’Internet com una fórmula de comunicació social ha variat el tradicional esquema dels mitjans, caracteritzat per la divisió esquemàtica entre els suports de premsa, ràdio i televisió” (Sancha, 2005, pàg. 2). A diferència de la ràdio i la televisió, Internet és un “metamitjà” (Manovich, 2005) que ofereix la possibilitat d’aglutinar diferents mitjans, alhora que utilitzar diversos llenguatges narratius propis de cada mitjà (textuals i audiovisuals). Un clar exemple de la potencialitats narratives d’Internet està en Snow Fall, de John Branch publicat a The New York Times el 2012, que, tal com detalla Pilar Irala “Es tracta d’un reportatge multimèdia, hipertext i de gran pes visual que narra la història d’una tragèdia a la neu. Conté mapes, talls d’àudio, fotografies i un disseny web adaptat a l’esdeveniment”. (Irala, 2014, pàg. 148)

En el moment d’iniciar la investigació, les investigacions realitzades sobre periodisme digital anaven en la direcció d’estudiar les característiques, les potencialitats -multimedialitat, interactivitat, hipertextualitat (Salaverría, 2004) – o “utopies” d’Internet (Domingo, 2005). Aquesta investigació se centra en observar i analitzar com és la relació que s’estableix entre dos suports -premsa impresa i premsa digital- d’una mateixa capçalera en un moment evolutiu determinant en què Internet està transformat l’ecosistema comunicatiu.

En conseqüència, un dels grans reptes de la investigació és la mutabilitat de l’objecte d’estudi. I és que, com investigació social que és, ha de fer front a la transformació permanent l’objecte d’estudi, que en aquest cas s’accentua per la influència de la tecnologia en el periodisme i pel caràcter “experimental” i de canvi en què es troba el propi objecte d’estudi.