Metodologia, Premsa

Metodologia de caràcter híbrid

El concepte d’hibridació es fa palès en la metodologia, ja que en la investigació “La relació entre la premsa impresa i la premsa digital en la presentació de la narración” se supera la dicotomia anàlisi qualitativa i quantitativa i en què les dimensions metodològiques de la investigació social descrites per Eduardo Bericat es troben en punts intermedis (Soriano, 2007). La investigació contempla la combinació d’anàlisi de contingut comparat amb anàlisi narratològica/narrativa. Per a l’anàlisi de contingut comparat s’ha desenvolupat una proposta metodològica (Torras, 2016) que s’utilitza com a punt de partida per a l’anàlisi narratiu posterior.

La present investigació pren com a capçaleres objecte d’estudi els tres diaris impresos de caràcter generalista i de pagament més llegits a Catalunya, segons dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura en el moment d’iniciar la investigació, i que tenen capçalera digital (La Vanguardia / http://www.lavanguardia.com; El Periódico de Catalunya/ http://www.elperiodico.com; El País/www.elpais.com). Així mateix també s’incorpora a la investigació el diari Ara ja que a diferència de les altres capçaleres, la versió digital neix de forma simultània al paper fet que es considera d’interès per a la investigació.

Aquesta investigació es basa en una anàlisi de contingut comparat dels ítems coincidents a la portada digital i la portada impresa del mateix dia per qual s’han elaborat unes fitxes d’anàlisi i s’han establert uns períodes d’observació. Les fitxes tenen l’objectiu d’observar en un primer nivell les relacions sintàctiques, semàntiques i pragmàtiques que s’estableixen entre les portades digitals i impreses d’una mateixa capçalera. Capturar i analitzar aquesta convivència permet observar la relació que s’estableix entre els dos suports, però també permet deixar constància de la seva evolució.


L’anàlisi de contingut comparat (premsa impresa-premsa digital) té l’objectiu de determinar la relació entre la premsa impresa i la premsa digital d’una mateixa capçalera en un primer nivell de profunditat. S’analitzen gèneres, temes, àmbit geogràfic més freqüents, així com la presència d’elements multimèdia; les característiques de les estructures textuals i hipertextuals (sintaxi); la interactivitat; i la pragmàtica dels ítems coincidents a la portada digital i la portada impresa del mateix dia. L’objectiu és observar les relacions sintàctiques, semàntiques i pragmàtiques que s’estableixen a les portades digitals i impreses d’una mateixa capçalera.


La proposta té dimensió analítica, però també sintètica. És extensiva, però alhora intensiva. I a més, el fet de “fotografiar” l’evolució d’un objecte d’estudi combina sincronia amb diacronia. (Soriano, J., 2007). Aquesta complexitat multidimensional comporta la necessitat d’identificar i codificar l’objecte d’estudi de forma exhaustiva i rigorosa. En conseqüència, tot i que inicialment el concepte de codificació dels ítems es va adaptar a les finalitats de l’estudi i no responia al concepte clàssic de codificació, durant el desenvolupament de la investigació s’ha detectat la necessesitat de desenvolupar el concepte clássic de codificació i crear un llibre de codis. A banda, es contempla la possiblitat de completar la investigació amb entrevistes en profunditat.